El fantasma

Em desdoblo per a conversar, pensiu, amb mi; i no sabria dir qui dels dos és el fantasma.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Microassaig. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El fantasma

  1. Hola Joan! Llegint el teu apunt he recordat aquell poema de Gil de Biedma que es titula, precisament, "Contra Jaime Gil de Biedma", en el qual el jo poètic de l'autor parla de tu a tu amb el seu altre jo, com un amic pesat que estimes però que no te'l pots treure mai del damunt.Salut i bon diumenge,S.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Hola, Sadurní. Conec el poema -és un dels més cèlebres de Gil de Biedma-, però la veritat és que quan redactava aquest microapunt no el tenia present. I és cert que el plantejament és similar: el "pelmazo, embarazoso huésped" del barceloní s'assembla al meu fantasma. Per bé que el que jo vull evocar és una altra cosa: la inconsistència de la identitat personal, feta de retalls aliens i inconsútils: una quimera volàtil, un espectre apedaçat.I, de fet, encara hi ha una altra possibilitat: que tots dos siguem fantasmes. Com a l'esplèndida pel·lícula d'Amenábar, "Los otros", en què els uns són els fantasmes dels altres i els altres són els fantasmes dels uns; i tothom està convençut que els ectoplasmes són els de l'altra banda.Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s