Càstig

i Déu va castigar els homes dotant-los de consciència i la consciència va fer la por, i tots dos feren aliatge contra els altres i de retruc contra els uns, que begueren el vi novell de la recança, i els somnis dels homes es van omplir de ganivets i en despertar el primer que feien era rentar-se la nafra amb aigua de l’aixeta i una mica de sabó, si més no procurem que no s’infecti, deien, que el pus no s’escampi, que neixin crostes a la bassa de la sang i el broll s’estronqui, el cas és que la bèstia no es desfermi, per això la van lligar amb samugues a un carro ben feixuc i tant va ser així que un dia es pensaren haver domesticat la fera però les duien girades de peu perquè la fera eren ells i totes les paraules que deien eren el pus de la ferida que no es tancava mai, sinó que una genitura la llegava a la següent i en l’endemig la feram sucumbia, monòtona, d’una mort insistida com els dits a les denes d’un rosari

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Càstig

  1. Ricard Garcia ha dit:

    Joan, m'agrada molt aquesta vessant lírica d'alguns dels teus darrers apunts. Aquest el trobo excel•lent. Una abraçada!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Gràcies, Ricard. El que passa és que una o dues flors no fan estiu. Costa tant escriure alguna cosa que valgui la pena!Una abraçada!

  3. Mireia ha dit:

    Subscric el que diu en Ricard!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s