‘Compta comptes’, un relat multimèdia

El Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats creix en prestigi, en versatilitat i en innovació. L’edició d’enguany (la segona) l’ha guanyada l’alacantí Joan Lluís Moreno Congost, amb el relat Compta comptes. La novetat és que aquesta història (i les obres premiades que vindran) podrà ser llegida, escoltada i vista, ja que el llibre ve acompanyat amb un DVD amb el text contat oralment, i també signat per a les persones sordes. Ocurrent, oi?

I llaminer, perquè sembla que la història s’ho val. Lluïsa Esteve i Joan Jubany diuen que és una reflexió aguda sobre la societat actual i els rituals de la vida quotidiana, en subratllen la ironia, prometen somriures i parlen de música per a l’oïda i d’un regal per a la intel·ligència. Servidor me’ls crec, perquè l’any passat el jurat ja va demostrar la seva solvència. Només que el relat arribi a la cintura del guanyador de l’any passat (El karma del carnisser, de Xavier Cabús), ja serà molt bo.

Compta comptes es presenta aquest divendres, 26 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Robafaves de Mataró (c. Nou, 9). I al març se’n faran les presentacions següents:

· L’1 de març, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.

· El 3 de març, a les 8 del vespre, al Centre Cívic de Sant Oleguer, a Sabadell.

· L’11 de març, a les 8 del vespre, a la llibreria 8 Mundos d’Alacant.

En l’acte de Mataró, a més, es donaran a conèixer les Bases del III Premi Helena Jubany.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Premi Helena Jubany. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s