Col·lapse

Estic malalt. Fer dues feines i criar dues nenes molt petites, i a més pretendre llegir i escriure, i estudiar una mica, i impulsar un parell d’iniciatives parapolítiques i culturals, és sotmetre el cos a una pressió insuportable. I el cos ha fet un pet com una gla. També ho fa que un ja no té vint anys, esclar. La frustració de no poder sortir a sopar fora, de no poder anar al teatre ni al cine, ni gaudir d’un concert musical ni d’un recital de poesia, de veure molt rarament els amics… tot plegat és llenya que apuja la pressió de l’olla. I el cos és vulnerable, i la seva resiliència, limitada. Molt sovint, el temps hàbil de lectura d’un servidor comença a les onze de la nit i no s’allarga més enllà d’uns vint minuts, en acabats els quals les parpelles s’estimben i el volum cau a plom sobre la falda. Del temps per escriure més val no dir-ne res, que m’agafarà plorera.

Hi ha persones sàvies que es fan càrrec de la situació i s’ho agafen bé. Jo no. Jo sóc un ase i no sé engospar el tuàutem. Ja sé que hauria de fer ioga, o posar-me sota les mans d’un massatgista, però no tinc temps. I quan un fa la vida que faig jo i no té temps per activar ressorts de descompressió, el cos fa ull. I aquí em teniu, malalt, esclafat i de baixa; tancat a casa i caminant a peu rossec pel passadís, com un ancià. Només em falta el gaiato.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Coses de la vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Col·lapse

  1. Anonymous ha dit:

    Joan, no ens compadim de tu ni mica ni molla. Amb la resta de feines ja t'ho manegaràs, però els lectors com a molt et donem els tres dies personals de què es pot disposar. He… Apa, força!Jordi

  2. Clidice ha dit:

    el massatgista és la millor inversió que he fet en anys, per no dir en segles! Apa cuida't i pren la mangala, que no caiguis ^^

  3. Mireia ha dit:

    espero que et recuperis aviat!!

  4. Anonymous ha dit:

    Home Joan, ara és el moment idoni per delectar-nos amb els teus escrits. Apa, què fas perdent el temps? Vinga, posa't a escriure…Un petó,Jaume Viladric

  5. Albert B. i R. ha dit:

    Ara, el primer és recuperar-se. Un cop bé, a continuar amb els projectes!

  6. pere ha dit:

    Ànims, Joan! I deixa't anar una mica, que el cos és savi i flexible. El cervell, que no pari.

  7. Núria Talavera ha dit:

    no saps prou com t'entenc 🙂 cuida't i deixa que algú et cuidi (la meva filla quan em veu així em dóna Apiretal 🙂

  8. Joan Calsapeu ha dit:

    Gràcies, amics, per la comprensió i el suport moral. Valeu molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s