Treballar entre bassals d’escopinades

Avui m’he trobat fent classe entre bassiots d’escopinades. Com que he escrit força a la pissarra, les secrecions deuen haver-se produït mentre jo estava girat d’esquena. Quan faltaven quinze minuts perquè sonés el timbre, m’han cridat l’atenció nombroses humitats que refulgien a terra; n’hi havia tantes que costava caminar sense trepitjar-les. M’he posat les mans al cap; una part dels alumnes, també. D’entrada, ningú n’ha volgut assumir la responsabilitat;  però una hora llarga després ja sabíem qui eren els mala-sorts (a dos dels quals se’ls obrirà immediatament un expedient disciplinari). És un grup de segon d’ESO; jo en sóc el tutor.

Quan et passa això, el primer que sents és indignació; tot seguit ve la humiliació; i després, un profund descoratjament. Una sensació de caiguda en l’infern que, si s’allarga, du inexorablement a la depressió. Fa molts anys que pateixo l’ensorrada del sistema educatiu, la destrucció de tota la dignitat que hi va haver, un temps, en el fet d’estudiar, ensenyar i aprendre. Però quan un dia et descobreixes envoltat de bassals d’escopinades, pervens a la certesa que la caiguda continua, que el fons és lluny, que tot empitjorarà més encara. I t’és humanament inassumible.

About these ads

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Treballar entre bassals d’escopinades

  1. Realment depriment el que que expliques. Però anima´t! De brètols n’hi ha hagut sempre. El més important és que encara hi hagi gent que no escopeix a classe…

    • Gràcies, Salvador. M’animaré. És cert que tot es pot mirar també d’una altra manera. Com és cert que el problema de fons és molt gros; en Joan Francesc Mira en parlava ahir, al seu article d’El Punt-Avui, i entre altres coses deia això: “Coses que jo explicava els anys setanta als alumnes de cinquè de batxillerat, adolescents de quinze anys [això és l'edat que tenen a 4t d'ESO], els anys noranta no podia explicar-les als estudiants de facultat: no sabien de què parlava”.

  2. Clidice diu:

    m’has fet recordar un pedagog que vaig llegir (sóc incapaç de recordar-ne el nom, però era dels importants, brasiler, penso) que deia que no hi ha cap adolescent que sigui susceptible de ser desnonat. No et rendeixis, no us rendiu, feu falta.

  3. totvedudol diu:

    ÀNIMS!!!
    Francament, de cada vegada me fan més llàstima -en el fons- aquests joves desheredats.
    Supòs que el pedagog a qui es refereix el company era Paulo Freire.

  4. Gràcies, Biel. Faré el cor fort, blindaré les freixures. Aquests joves són desheretats en més d’un sentit; ho són d’entrada, perquè es neguen a rebre l’herència de tant de coneixement acumulat per moltes generacions; i ho són de sortida, perquè es condemnen a ser carn de canó del mercat desregulat: ni l’opció d’emigrar, no tindran. Seran indigents culturals, pobres d’esperit, desdinerats crònics, miserables sense expectativa. Força Llubí i endavant Mallorca!

  5. petraferits2 diu:

    Aquest comentari m’ha fet pensar en l’entrevista a Antoni Dalmases. Què en penses? Te’n passo l’enllaç: http://www.nuvol.com/entrevistes/antoni-dalmases-fer-el-pallasso-per-fer-se-simpatic-es-antieducatiu/

    • Acabo de llegir l’entrevista de Núvol. En Dalmases hi toca al 100%: ho subscric tot. Em fa gràcia que ell, dels instituts, en digui “centres de beneficència”; jo en dic “centres de menors” (amb la qual cosa no vull insinuar que tinguin res a veure amb la delinqüència). El que vull dir és que ara els “instituts” són magatzems humans on s’estabula adolescents a preu de saldo. Si els polítics que hem patit els darrers vint anys s’haguessin cregut que l’ensenyament (o la instrucció, o l’educació, o com vulguin dir-ne) és important, haurien separat els “penyistes” dels alumnes que volen aprendre. Per als primers, s’hauria dissenyat una bona formació professional -però això costa diners, esclar-; i per als segons, un llarg batxillerat (de sis anys, per exemple), llençant a la brossa el projecte de l’ESO, i fotent al carrer, d’una coça en el cul, els irresponsables que se l’han empescada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s